llibret 2008
Ocho décadas de fogueres.
FOC, FLAMA Y FUN DE BOCHA.
Emilio Costa.
Revista "El Tío Cuc". Añ VI, 20 de Chuñ de 1928. Núm. 273.
San Chuan, engüañ se vestix de nou, de festa gran com en els añs de
nostres agüelos, grasies a una inisiativa acollía en entusiasme per el poble
que fart de sufrir, busca cualquier ocasió de divertirse para tirar a la mar
els pelets de la tristor que el agobia.
Diguen lo que vullguen no es esta festa -tal com se va a fer- ni alicantina ni
de tradisió en mosatros.
Es noveta, acabaeta de collir y de rail valensiana.
Pero es festa y basta para que Ii obrirn les portes del entusiasme popular,
servint de llisó al Achuntament y a totes les sosietats festeres, para que
deprenguen com se deuen organisar festes en lo susesiu
Ademés, es la foguera de San Chuan un simbol molt a punt en els dies
que vivim.
Foc primer, flama lenta después, y fum de bocha que mascara y ambruta a
lo ultim.
¿Comprenen vostens?
En eixa foguera está representat, més que el espirit de AIacant, el de
España tota, que desperta sobresaltá al entusiasme de primera hora en
cualquier moment y les flames que parexen que van a lleparo tot y
destruilo, reduinlo a sendra... queden convertíes en un fum espés, brut,
que tot u tapa y amaga deixant del seu pas sols carbonilla y paveses
senseeficasia, sense fi, sense efecte ...
Foc, flama y fum.
Si perque aixó son les fogueres se lis diu tradisionals, bé está.
En aixó está nostra tradisió desdichá, que comensa en un entusiasme que
flamecha y acaba en un fum de bocha que desmaya ...
Caracter alicantí, de arrancá de cavall y pará de rosí; caracter español
pronte a tota fogositat, pero mes pronte encara a cualquier encolliment de
muscles y al olvido ...
De eixes tradisións se va a fer una festa; una
festa popular del mateix poble que s’alsa
frenetic a la matiná contra tot y se chita amanto
tot a la nit; que no sap contenir els grans odios
para tindre enseguida els grans perdons y els
grans olvidos; una festa en la que se cremen
dinés, enerchíes, treballs y entusiasmes pera
convertirlos en eixe fum de bocha que ennegrirá
les cares sudoroses de les chents enronquíes
de tant de gritar inutilment.