llibret 1988
Alicante: 60 Anys de Foc.

X CERTAMEN LITERARIO.
Premio MEJOR OBRA EN VALENCIANO.
Lema: A la vora del Foc.
Autor: Fco. Javier Sebastiá García.

Segons consideraria Empédocles, i més tard Aristoteles, el Foc es un dels cuatre elements, junt amb l'aigüa, la terra i l'aire que configuren l'Univers. Pero el foc no tenim qué considerar.lo solament com un element constitutiu, sinó també com element ritual i simbol. Aquesta configuració ha estat present sens dubte al endevenir-se de la Historia, adquirint en cada moment diverses matísos i caracters.
 
El foc se configura com el primer fenomen abans el qual l'asperit humá ha reflexionat. Aixi després de un moment de temença, se passa a altre d'admiració, i mes tard al moment de domini, de força. Desde sempre el ser humá ha desarrollat una forta idolatría pel foc i pel seu contradictori simbolisme, perqué el foc pot significar el Be, pero també el Mal; i com molt bé indica el filosof francés Gaston Bachelard, es “... goig pel nen assentat prudentment a la vora del llar i, no obstant aixo, castiga tota desobediencia quan se vol jugar molt prop de les seues flames”.
 
Desde lo mes remot el foc sempre ha segut una mica misteriós propiciant, junt al seu sentit practic, el que siga idoni per a una actitud religiósa, entre la temença i l'admiració.
 
Una veneració cap a lo mitic i sobrenatural que aquest té; naixen aixi els cultes al foc. Cultes que a lo llarc de l'História adopten modalitats diferents.
 
El foc adquiere un matís purificador, sobre tot a l'Edat Mitjana. El Foc anihilaría, o, al mens, foragitava als mals esperits, segons creencies i supersticions, de totes les desgracies acontecides sobre persones o animals. A voltes, mitjançant actes de fetillería imitativa se cremavan en fogates figures de bruixes, fetes amb fusta i palla, que normalment se cridaven “Judas”.
 
Fins i tot, queden vestigis d'aquestas ceremonies en costums, sin altre finalitat que la diversió.
 
Aquestos festivals ignics se mantendran amb el temp, mes o mens modificats. Algú será condenat per l'lglesia, altres se refondran amb un nou sentit cristiá. D'aquesta forma el foc del solstici d'Hivern es converteix en “el Leño Pascual”, “el Tizón de Navidad” o el Foc de vesprá de la Epifanía; i els Focs del Solstici d'estiú es convertirá en LES FOGUERES DE SANT JOAN.