Com un cant d’eternal primavera
sincompada al compás del Llevant,
el teu nom es un crit de delera:
!Alacant, Alacant, Alacant! Una llum celestial t'ilumina
refulgint ton llinage pregon
i encegant-se, tothom te nomina:
!La millor de les terres del mon! Eixa albura de sol que te banya,
que enlluerna en un magic conreu
es el vel de la novia d'Espanya
que enamora a tot cor que la veu. La finor de les plages daurades
que encatifen el bes de la mar,
son presents de les mil ambaixades
de la gent que te ve a visitar. La turquesa de l'aigua que t'orna,
immutable a l'hivern i a l'estiu
es visio per la qual se trastorna
qui demanda un indret atractiu. L'elegancia d'esbeltes palmeres,
vert esclat de jardi cap al cel,
son espurnes que salven fronteres
trasformant el seu vol en estel.

La dolçor de la gent que t'habita,
sempre oberta a l'abrac de l'amic,
es la gracia d'un Poble que invita
a voler-te com un dolç castic. Ningu pot evitar el cantar-te
puix provoques deliri comu
i el trobar-te, Alacant, es amar-te
perque el cim de l'encant el tens tu. Eres perla que el Regne ens exposa
baix la closca d'eximi castell,
la bellea que invita a la closa
com la Musa del cantic mes bell. Deixa'm puix, que ab la veu mes modesta,
captivat per teu magne tresor
vullga fer d'un deler una Festa
i d'un vers, una ofrena del cor. I reblit per la fe valenciana
que em motiva en la força del cant,
victorege a la terra germana:
!Alacant, Alacant, Alacant!