Vullguera ésser ocell d'eternitat
per a volar en plena solitud,
i poder veure les flames i la llum
en l'alt del cel lluentós que té Alacant. Jo li demane al cel d'aquesta terra
que guarde el foc antic per que es la flama,
que porta en el seu cor que crida i clama
per les fondes arrels d'aquesta Festa. I la Foguera per sempre esplendorosa
en la nit del Solstici de l'Estiu,
seran flames d'un poble que les viu
per que tenen la Festa més formosa. Les Festes que sorgeixen de la cendra
com l'Ave Fénix al pinacle de la gloria,
d'aquest poble que fa la seua Historia
i que sempre ha seguit la propia senda.

I és un poble que sap a on camina
d'una terra feliç i lluitadora,
d'una gent amable i portadora
de creences de Fé en la Faç Divina. Per que quest poble és terra gegantina
on el foc i la flama és tan lleuguera,
que puja al cel on sempre es Primavera
i que di u de la bonança d'aquest clima. A Alacant he vingunt amb el deler
de sentir del foc el crepitar,
i el resplendor de les flames en el mar
il-luminant la silueta d'un veler. Tot aquest ho creuré que ho he somniat
quan després de la cremá dormi en l'arena,
i somniaré que el meu esperit s'encadena
a aquesta terra en la nit de San Joan.