llibret 1987
Nuevos Tiempos.

IX CERTAMEN LITERARIO.
Premio al mejor trabajo en VALENCIANO.
Lema: "LA FLAMA INEXTINGUIBLE".
Autor: José Pastor Liza.

El Nord del teu Destí Fogueres d'Alacant
és assolir el clim d'anomenada fama,
que en la constel-lació de l'Univers somniat
puja fins el cel l'enlluminada flama.
 
Així és el miracle del foc que mai s'apaga
la mágica Foguera besllum del paradís,
que ho fan possible els fills d'aquesta terra
la tasca i el coratge i la voluntad sens fin.
 
Del teu antic llinatge d'arrels profundes
tens el segell propi de la teua fermesa,
i així l'Alacantí que viu prop de les ones
d'aquest mar llatí de lluita i de tendresa.
 
L'home i el foc idil-li de fa segles
per a guiar les barques la costa il-luminar,
el foc que pren la flama de les ànimes serenes
que en les tempestes cuiden dels homes de la mar.
 
El foc ens duu frissances d'èpoques remotes
el foc ès en la vida primera formosor,
i aquest foc és ara la vida dels Artistes
que posen en sa tasca l'Art i el seu amor.
 
Es Or de Sol i argent l'artística Foguera
pintura i escultures mostrada en el carrer,
per a ser admirada per tot el món que passa
exposat els tres dies amb reconeixement.
Hem de defensar la Festa més formosa
que porta arrels de gloria i enlaira la moral,
deler noves glories per a la nostra terra
la flama inextingible d'un foc que ja es sagrat.
 
I sota el blau del cel que sempre té Alacant
quan la Foguera ens crema en llums de diamantí.
dels ulls del nostre poble rellisca la tendresa
les llàgrimes que broten dels bons Alacantins.
 
I quan el foc voraç fa espurnes la Foguera
l'ànima se sent trista en el fons de la seua arrel,
i ens crema també un poc del Foguerer el seu enlairement.
 
Es l'esperança viva i el goig deis foguerers
de veure un any més l'idil-lica Foguera,
el somni realitat de l'home lluitador
de un Poble venturós on sempre es Primavera.
 
Cantem Alacantins a la Festa en el seu cant
l'Himne que ens parla de la llum de les Fogueres,
on diu de l'esplendor i gloria d'Alacant
i l'aire deliciós que venten les palmeres.
 
Es deure agombolar la Festa que és del Poble
que porta arrels profundes d'encesa claredat,
que des d'antic adora el foc de les fogueres
en l'embruixada hora de la nit de Sant Joan.