Premio en VALENCIANO.

Título: "FOC, FUM, FLAMA, RES".
Autor: Ricardo Sala Camarena.

Amb aquest treball vull dir en primer lloct que les Fogueres de Sant Joan no tenen el seu esperit en l'escenari d'un teatret en la lluentor d'una desfilada ni encara en la bastimentada de fusta i de cartó que adornen els cantons dels carrers. L'esperit de la Festa eixe tan panicular i burló de la gent es derrama en alegría i s'expressa amb la pólvora, el sacrifici que ha tingut tota aqueixa gent, que contribuix a la construcció del carácter alancantí simpátic i afablet és el que ha segut capaç de que es realitze aquesta festa. Després d'haver dit aixó es pot afirmar el següent: Les Fogueres de Sant Joan són les festes del poble alacantí i les alça el poble amb la seua alegria i amb el seu esforç, i mai es podrá perdre aquest carácter tan arraigat i noble, ja tradicional entre nosaltres. Per aixó Les Fogueres són un reflex d'un poble i més encara d'una cultura i d'un esforç inesgotable, que per supost, tenen la seua tradició en tots els confins del nostre país, des de la Senia al Segurat és addir, la festa del foc és un de tans simbols que ens consagra com a poble i com a Nació diferenciada. Estimem la tradició, peró en la seua essencia, i procurant descifrar-la com un enigma que guarda el secret del futur. FOC, FUM, FLAMA, RES. Desde tems dels Romans ens ve la festa del foc al soltici d'estiu. L'esglesia Católica va fer seu a la Festa que ens mana la llumt relacionant-la amb la figura de Sant Joan. Alacant unixt tambét la festivitat del foc i la festivitat de Sant Joan. A les cases de camp i en les barriades de la periferiat els joves al soroll del tabalet i la dolçainat, donen bots damunt les fogueres, recoltzant-se una llarga canya. Les Fogueres tenen els seus origens indirectament de les Falles de la Ciutat de Valencia, ja que a l'any 1928, Josep Maria Py, les importa a Alacant. La seua definició sintetica és: Foc, Fum, Flama, Res. Diuen que aquest artefacte va tindre la seua naixença en una de les sectes religioses musulmanes de la India. Si en la seua naixença va ser la cremá de fusta inservibles, amb el temps s'ha transformat en una classe de monument artesanal, fer a base de fusta i cartó. El motiu decoratiu solen ser figures o ninots al-lusius a persones o esdevenimentes del viure local, encara que no es infreqüent una temática més ampla. Cadascum dels barris nombra la seua comissió de festes, encarregada de replegar fons, mitjançant col-lectes semanals, rifes i d’altres enginyosos impostos a benefici de la Festa. Els artistes constructors designen un jurat per a l’elecció de les fogueres més ben fetes, i la més significativa de la realitat de la festa. El día 21 de Juny és la planta i el 24 a mitja nit, la cremá. Durant les Festes les bandes de música rivalitzen en l’execució d’alegres cercaviles. Als concurs finals les fogueres rebran premis dels quals hi ha un import que recau en l'artista executor. Paral-lelament a la foguera, s’instal-la la barraca, recinte destinat a les alegries del bon beure i als ritmes ballables de les orquestines. La barraca a mitja nit del día 24, junt amb la foguera será destruida pel foc. Tenen gran estimació les condecoracions creades per a premiar l'activitat en pro de Les Fogueres, es concedixen en llurs tres categories (d 'or, plata i coure, sota el simbol de la palmera, l'arbre alacantí per ser caraeteristic de la "Terreta"). La Festa está presidida simbolicament per la Bellea Major, reina del foc que amb la seu a cort, simbolitza a la dona alacantina. Cada foguera té la seua bellea i les seues dames. La seua presentació al poble es fa dins del marc d'una cerimonia en la qual, al mateix temps, s'enaltix algún fet del glorios passat. Un de tants constums que encara viuen dins de l'esperit d'aquest poble, es sense cap dubte el menjar la típica coca amb toyina, les bacores i el tastar qualsevol vi de les comarques. Una altra nota molt curiosa dins del conjunt de la Festa radica en l'elecció de l'anomenat Ninot Indultad. Cada any s'eligix per majoría popular aquell ninot més ben fet i sobre tot el més representatiu i real de cadascuna de les fogueres. Els ninots s'exposen sota l'Ajuntament fins que un jurat després d'haver deliberat entre aquells ninots que es presenten, per cada foguera i aquell que conseguix més número de vots, és el indultat, és a dir que es lliurará enguany de ser cremat. Tots el Ninots que han estar indultats formen el Museu de Fogueres situat al Castell de Santa Bárbara. Durant tot el temps que continua la Festa, mai falten els sorolls de les mascletasdes en la despertá, a mig día, a mitja nit, colofó de cada jorn, en el que es cremá un espectacular Castell de focs artificials. Una forta demostració a la mitja nit del 24 de Juny posará fi a Les Festes del Foc. La festa que va ser iniciada amb un pregó a carrec d 'alguna personalitat del camp literari, acaba amb la cremá d'una gran palmera de focs artificials. Darrere d'aquesta palmera vindrá la cremá de les Fogueres, així s'alcançará la plenitut máxima de la Festa. Aquesta és en síntesi una visió, encara que una mica simplista, del que són i han segut Les Fogueres de Sant Joan, i la seua influéncia el la vida del poble alacantí.