ASPECTE HISTORIC DE LA REALITZACIO DE LES FOGUERES EN LA CIUTAT D'ALACANT Per a poder trobar el simbol historic d'aquestes festes tradicionals, es necesari remontar-se a la conquesta del País Valencia per Jaume I. Quan Jaume I va invadir el País Valencia, despres d'eixir de les illes mos ricá en el nostre habitar cotidiá unes costums ja realitzades en Catalunya; i que nosaltres encara tenim com a festes lúdiques i sobre tot historiques, les festes de les Fogueres en la ciutat d' Alacant i en el poble de Sant Joan en la provincia d'Alacant, peró existix, les festes denomenades Falles que es celebren en la ciutat de Valencia, pero que no mantingut l'aspecte historic, ja que no es celebren el mateix día que les Fogueres, ni el mateix día de les cremades que es celebren en Catalunya, per lo tant no existix un aspecte historic antic. Be, en Catalunya, es feia un acte de cremá de tots els objettes innecesaris, mes que innecesaris es podría demomenar inservibles, que a lo llarc del any s'anaven acumulant per arrivar aquesta fetxa i fent un rocle s'amuntonaven i es cremaba, mentres tant la gent ballaba donant voltes, aquestes cremades es feien la nit de Sant Joan. En Alacant es celebren encara aquestes fogueres que es feien tots els anys pel mes de jun, es dies: (22, 23, i 24) festes en las que s'encenien fogueres empleand tota clase de objetes inservibles: paja, virutes, maera, etc. En l'any 1928 es va establir la segua residencia en Alacant: Josep María Py y Ramírez de Cartagena, el cual va sugerir donar-li un aspecte artistic. Aquell any es varen plantar 10 Fogueres. En 1930 es varem plantar 20 Fogueres. Sempre es fá i sa fet la plantá el día vinti-un (21). Música, barraques i alegría que es satiriza amb bon humor escenes de la vida real. Durant les díes de festa tenen joc varies actes: Ofrenda de flors, desfiles, al mateix temps s'istalen barraques dotades d'elements decoratius e intenció crítica que son independents de les Fogueres encara que hi ha un cert nexo d'unió entre barraquers i foguerers. Durant les dies de la festa es tipic mengar: Coca en TONYINA i bacores acompanyades, de vi de la CONDOMINA. Actualment a començen el día 21 de Jun y finalitzen el 29 del mateix mes. ASPECTE DENOMINATIU DEL FOGUERER Actualment existíx en les festes de les Fogueres, els denomenats Foguerers que son els que cuiden l'aspecte de les Fogueres que corresponen a eixa cofradía, peró el nom de Foguerer te un altre significat i es molt distant al nomenat anteriorment. FOGUERER: Es denomina Foguerer, al artesá deambulant que antigament anava per els carrers dels poblacions del País Valencia i es dedicaba a reparar les olles deformades, de les ames de casa. Per a poer arreglarles utilitzaba: fanc i excrement blanet de caballería que ell portaba en un cabas pengat a l'esquena; si el negoci prosperaba es feia a companyar d'un Xic que cantaba el pregó, una frase popular: (Dita per els albanyils als seus aprendiços, quan rompien una loseta (ladrillo). “No aprofites per a foguerer que, sense altra ferramenta, que una pedra falla les olles sense trencales”.