Es Catalina Carpanta
vocalista de profit
de bon pam i bona planta
puix hi ha que vore quamt canta
con remarca el “DO” de pit. La xica que era parenta
de un traficant en verdura
no te rés de ferramenta,
puix que naixque abans del trenta
i a mes en Extrema... dura. Te patilla ¡ bigot,
mateix que un guardia civil.
El coll, sembla de titot,
i li guaita per l’escot
un “brostam” massa viril.

Te una carchofa per nas
i dos massisos per celles
medix metre i mig escás
i el seu perfil de cabás
ni te popa ni costelles. Quant accione i se belluga
perque hui el moure’s importa,
veus que al llom te una verruga
com el tronc d’una lletuga
i damunt d’aixo... está torta. En fi, que la xica val...
si no filém masa prim.
Ahí tenim el senyal:
¡Primer Premi al Festival
dels cantants de pa i raim! El seu estil es suprem.
La sehua veu, tota euforia.
Quant ella se diu... ¡Anem!
ni la trompeta del fem
mou tan intensa cridoría.

La Colombo al seu costat.
¡Una cafetera rusa!
Dalila?, ferro colat.
I l’Abe que feu Cugat
úna vedella qu’esmussa. Enveja, enveja i rés més
diu conscient la Catalina.
Hui ja saben mes de tres
que a on io vaja, rés de rés
no passen ni en vaselina. Aixi quant sona el Tam-tam
al compás de unes cassoles
amb uns moviments de flam,
solta magnífica un bram,
¡¡de veres qu’es queda a soles!!