Onejen en I’aire
de la ciutat les banderes
que’s tan propet les Fogueres
de Sant Joan.
Veins afanyeuse
coloqueu les colgaures
que’s dolçainers y les murgues
a pasar van.
Ja lluix airosa
en el cantó la Foguera
i del sol la Ilum primera
Ii dona encant.
Flamegen en l’aire
de la ciutat les senyeres
que ja estem en les Fogueres
de Sant Joan ...
Ja comença a vindre el foraster
i Alacant sembla un formiguer
de gent de totes parts que ve a gochar
de la Festa d’un poble que sap triopfar

Ja desfilen els moros y els cristians.
i van dansant els nanos i els gegants.
Barraques, alegría, música i trons
son les festes del poble, festes de foc.
Cuan aplega mitja nit
tot el mon mira al castell,
i de prompte esclata un ramell
de llumetes de colors.
Y al conjur de la Palmera
vibren els cors de emoció
perque en cada Foguera
mor i naix una ilusió.
I clarins d’alegría
anuncien el final
de la Festa que un poble
en el seu treball ha creat.
En el sel les estrelletes
van perdent el resplandor,
perque el foc de les Fogueres
ha brotat desllumbrador,
i un concert de focs i trons
en lo alt van pregonant
¡VIXCA ALACANT! ¡VIXCA ALACANT!

Xiques guapes i festeres
d’esta terra son el major encant
en la Festa de les Fogueres
elles donen la nota mes brillant.
Com saben fer riure i plorar
demostren art pa enamorar
que el seu mirar
es caricia, embruix i claror de sel.
I cuan elles van
per el paseig
de la explaná
al mar Ii furten la sal
i als palmeres majestat.
I en sol les estrelletes
van perdent el resplandor
perque el foc de les Fogueres
ha brotat desllumbrador,
i un concert de focs l trona
en lo alt va pregonant
iVIXCA ALACANT! ¡VIXCA ALACANT!