llibret 1971
La Vida es Sueño.

FELISITASIO.
Edumalla.

 
Vach naiser soles en casa
filla dal pare y la mare,
mes soletes que una rata,
pa buscarme cunt me amague.
 
Si en compraren un chiquet,
tendría gran compañía,
chuant en el chermanet
tota casa correría.
 
Dihuen que ara van barachs,
cuan se trata da chiquechs,
ya que si anaren mol cars
es quedariem tochs nets.
 
Per el añ setenta y dos,
vull preparat el chiquet,
aunque me chite en el catre
par donarli el meu llitet.
 
Elsos desichos yo wull,
aunque no menche pilota,
sino yo me trac un ull
y entonces estaré torta.
Conque ya están emterachs
de la mehua petisió,
que yo de casa men vach
aunque no menche torró.
 
De pensaro, ya en pica tot,
estic somian desperta,
da contenta salte un bot,
que pegue contra la porta.
 
Deu que me done eixe gust,
Y els meus pares, també,
antes de traurem els ulls
cep el sel men pucharé.
 
Que tinga el nas afilat,
la boca no siga gran,
pero que siga un gran cap
y de talemt siga un sant.
 
Dónenme dolsos y torró,
copeta de anís y vi,
no vull pedre la ocasió,
que ya me comparán un chic.